NAVEGADORS D'INTERNET | BUSCADORS | CONVERSACIÓ I FÒRUMS DE DISCUSSIÓ

NAVEGADORS D'INTERNET

¿QUÈ ÉS WWW?

Abans de parlar del que és pròpiament un navegador, necessitem parlar obligatòriament del que és WWW. Aquest és el servei més utilitzat en l'actualitat pels usuaris d'Internet, al costat del tan conegut e-mail, del que parlarem més endavant.

WWW et permet connectar amb un ordinador remot i accedir a la informació que aquest et proporciona, ja siga text, imatges, so o programes.

WWW és un acrònim de World Wide Web, a vegades escrit com W3. El que pretén WWW és proporcionar a l'usuari un entorn senzill, amb el que accedir a serveis complexos com pot ser fer consultes a un servidor de bases de dades.

Pot paréixer exagerat però el Web ha canviat en la forma de moure's per Internet, ja que permet a colp de ratolí viatjar d'un punt a una altra de la xàrcia.

L'invent del Web va arribar de les mans de Tim Berners-Lee de l'empresa nord-americana CERN, el Laboratori Europeu per a la Física de les Partícules, qui ho va definir com "un sistema capaç de botar d'un lloc a un altre d'una forma automàtica, presentant una diversitat de dades que d'una altra forma no estarien disponibles".

Es va predisposar que els recursos disponibles en distintes connexions anaren disponibles per a cada investigador des del seu ordinador, d'una forma transparent i exempta de dificultats.

Aquest sistema ofereix hipertexts, és a dir, paraules subratllades i imatges quadriculades i diferenciades de la resta, i que al polsar sobre elles amb el botó del ratolí et conduiran a altres textos, imatges, o inclús altres Webs.

QUÈ ÉS EL PROTOCOL HTTP?

No podem parlar de WWW sense fer menció del protocol HTTP. Bàsicament, un protocol és la forma o el mode que s'empra per a comunicar-se determinats elements entre si.

D'una manera senzill podem dir que és el llenguatge en què parlen entre si.

Per a les pàgines Web, aquest protocol és el HTTP, que és acrònim de HyperText Transfer Protocol i que és el llenguatge que empren els servidors de Web.

Per aquesta raó es posa l'etiqueta "http://" en la barra de direccions del navegador quan introduïm una direcció web. Ja que en l'actualitat, els navegadors són capaços de suportar altres serveis com el ftp o el gopher.

L'ús d'aquestes etiquetes abans de la direcció Web que usarem, li permet al navegador identidficar el servei que anem a emprar. Però en el cas de les direccions Web l'etiqueta "http://" no és necessària, ja que es tracta del servei per defecte per als navegadors.

Aquest protocol d'alt nivell està pensat per al futur, atés que pot negociar la forma en què es representen les dades per la pantalla de l'ordinador, ja siga en forma d'imatges, so, animacions o vídeos.

QUÈ ÉS UN NAVEGADOR?

Per a poder accedir al World Wide Web és necessari emprar un programa client d'aquest servei.

A aquests clients se'ls sol anomenar "browsers" o "navegadors", ja que al moure'ns d'un servidor Web a un altre és com si estiguérem "navegant" per la xàrcia.

Els navegadors han sigut fonamentals per a la popularització d'Internet, principalment a causa de la seua facilitat d'ús per a usuaris no experts en informàtica i que permeten capturar qualsevol document d'Internet, independentment de la seua localització i format i presentar-ho a l'usuari.

Gràcies a açò no cal seguir els complicats passos que requerien el coneixement del sistema Unix per a poder realitzar, per exemple, la transferència d'un arxiu per ftp.

Els navegadors oferixen un interfície gràfic que permet navegar per la xàrcia simplement usant el ratolí en un suport multimèdia, per a poder realitzar qualsevol tipus de recerques i trobar el que desitgem.

Bàsicament, els navegadors són visualitzadors de documents escrits en llenguatge HTML, els quals poden incloure text, gràfics, sons, enllaços (links) a altres documents o servidors Web

QUINS SÓN ELS NAVEGADORS MÉS CONEGUTS?

INTERNET EXPLORER I NETSCAPE NAVIGATOR

Els navegadors més coneguts en l'actualitat són el Netscape Navigator i el Microsoft Internet Explorer.

La història d'estos dos navegadors hi ha estat sempre lligada a constants enfrontaments entre ambdós empreses.

Netscape en un principi va saber vore millor les possibilitats de negoci que oferia Internet i ràpidament es va posicionar com el navegador estàndard d'Internet, acaparant la major part del mercat.

Microsoft, en canvi, va tardar més temps a reaccionar, però a poc a poc i valent-se dels seus majors mitjans i la seua posició privilegiada a causa del seu total domini del mercat dels sistemes operatius domèstics amb el controvertit Windows i tots els seus derivats va aconseguir posar-se al cap en la lluita dels navegadors.

NETSCAPE VERSUS MICROSOFT

El problema fonamental entre Microsoft i Netscape sorgeix quan Microsoft inclou Internet Explorer de sèrie incorporat en Windows 95 OSR2, una versió millorada de Windows 95, que corregia moltes fallades de la versió original.

Posteriorment el problema seria més greu, ja que amb Windows 98, Microsoft va fer que Internet Explorer fóra a més del navegador d'Internet, l'Explorador d'arxius del Sistema. Tenint com a conseqüència que fóra molt més complicat instal•lar Netscape Navigator en els nostres sistema i obligant els usuaris de Windows a tindre el navegador de Microsoft en els seus sistemes encara que estos no volgueren.

Açò va provocar la ira en els dirigents de Netscape que van demandar Microsoft per un suposat delicte d'abús d'una situació de monopoli. Açò ha portat amb si una sèrie de processos judicials que encara no han conclòs, però que poden comportar la divisió de Microsoft en dos empreses distintes. Una de Sistemes Operatius i una altra d'Aplicacions.

EVOLUCIÓ TECNOLÒGICA

En el que es referix a l'aspecte tecnològic l'evolució d'estos dos navegadors ha sigut molt desigual. Mentre Internet Explorer ha anat evolucionant adaptant-se a les noves tecnologies com ActiveX, els Applets del llenguatge Java o Javascript. Netscape ha anat quedant-se més estancada.

També és cert que el presumpte monopoli exercit per Microsoft li ha llevat gran quantitat de clients i per tant possibilitats d'expansió i millores de cara al futur.

A pesar d'estes diferències, actualment qualsevol dels dos complix a la perfecció la seua comesa de visualitzar pàgines web. Els dos oferixen unes prestacions molt semblants.

De l'Explorer existeix la versió en castellà, però no en català. En el cas de Netscape existeixen ambdues versions.

Per al Navigator existixen més visualitzadors de tipus d'arxius, cridats plug-ins, que segons els servidors a qui volem accedir, pot ser molt útil.

Hi ha altres navegadors, com Mosaic, però han anat perdent mercat en favor d'estos dos.

Com a curiositat podem dir que Internet Explorer va sorgir del desenvolupament de Mosaic. Mosaic, va ser el primer navegador d'Internet. Va tindre una gran acceptació i gràcies a la seua condició de primer navegador del mercat, es va situar amb una gran quota d'este.

Posteriorment Microsoft va adquirir Mosaic, adquirint tota l'experiència de Mosaic i part de la seua gent. Açò va ser una bona operació per part de Microsoft, que amb el pas del temps li ha portat a ser el navegador més utilitzat.

CONCLUSIÓ

Al final, l'elecció del navegador pot resumir-se únicament en una qüestió de gustos. Siga el navegador que siga, tots ells són molt semblants entre si i les seues característiques solen ser molt semblants, ja que quan un d'ells incorpora una novetat significativa, els altres en la següent versió ja l'hauran inclòs.

En general les prestacions principals dels navegadors són:

• Introducció per teclat d'un direcció web o URL per a poder accedir a ella..
• Gravar la pàgina que estem visualitzant en un fitxer.
• Visualitzar pàgines web gravades en disc com si estiguérem navegant realment.
• Guardar una agenda de direccions, de manera que no siga necessari memoritzar una direcció web.
• Poder accedir a servidors d'altres tipus com poden ser FTP, Gopher, ...
• Imprimir la pàgina que estem veient.
• Vore un històric de localitzacions per què hem passat per a vovler més fàcilment a elles.

A pesar de tot açò, si que poden existir diferències, principalment a l'hora de visualitzar les pàgines. Açò fa que els programadors web tinguen doble treball, ja que ha de programar les pàgines condicionalment, és a dir han de dir en el codi font de la pàgina que si el navegador és Internet Explorer execute una sèrie d'instruccions i si és Netscape Navigator execute altres. Però aquestes diferències tampoc són molt grans, varien per a la reproducció de sons, la visualització de marcs i coses per l'estil.

CARACTERÍSTIQUES DELS NAVEGADORS

Actualment podem dir del que és el navegador per excel•lència. Ostenta una posició privilegiada en el mercat ja que té darrere el suport de Windows, el sistema operatiu usat en el 90% dels ordinadors personals del planeta.

En la pàgina web, podrem descarregar-nos l'últim Service Pack (paraula ja mítica en la història de Microsoft) que ens solucionarà els últim forats de seguretat que s'hagen trobat en el navegador o les últimes versions del navegador en tota classe d'idiomes, inclòs el català o l'èuscar.

El navegador Netscape ha perdut molt de terreny últimament, tal vegada massa com perquè puga recuperar-ho novament enfront de la posició del semi-monopolio de Microsoft.

Tal vegada açò siga un punt al seu favor i el famós juí contra Microsoft per abús de monopoli puga dividir a Microsoft en dos empreses distintes donant lloc a unes noves regles del joc, però de moment i fins a l'arribada del seu esperat Netscape Communicator 6.0 li queda temps d'espera en el segon lloc del rànquing.

aquest és un projecte de Netscape de fer un navegador "codi obert" igual que succeïx amb el sistema operatiu Linux en l'actualitat.

La pàgina destaca per la seua pobra terminació i pels missatges que curiosament ens inviten a no provar massa aquest navegador ja que es troba en una fase de desenvolupament massa primerenca (hauria d'haver-hi estat preparat fa ja baten-te temps, però bo...).

Ens destaca que ells no es fan responsables de les destrosses que aquest navegador puga causar en el nostre equip, com a pèrdues de dades o problemes de seguretat.

Un navegador que com ells mateix diuen té massa bugs (errors) encara no resolts i per tant ho convertix en una opció poc recomanable a excepció de gent que entenga que va tot açò...

Este navegador ha anat prenent molta rellevància últimament i no és d'estranyar, ja que després de vore la seua pàgina web i en especial la seua pàgina de descàrregues podem dir que és un dels més complets que hem vist.

En la seua pàgina web, presumixen de ser el navegador més ràpid de tots i la veritat és que accedix realment ràpid a les pàgines web que hem provat, amb la qual cosa podem dir que no es tracta d'una publicitat enganyosa.

Quant a les descàrregues del navegador ens trobem amb multitud de possibilitats. Podem descarregar-ho amb suport o sense Java i per a practicament qualsevol sistema operatiu que podem imaginar; BeOS, EPOC, Linux, Mac, VOS/2 i per descomptat Windows en totes les seues versions, 95, 98 NT4, 2000 i inclús les mas antigues 3.1 o NT 3.51.

També s'inclouen tot tipus d'idiomes, des de l'africà fins al Noruec, passant per descomptat pel Castellano.

PLUG-INS DELS NAVEGADORS

Abans de l'arribada del famós Mosaic, qualsevol arxiu que no fóra text o HTML i volguera ser visualitzat tenia que decargarse o guardar-se per a obrir-ho més tard amb una aplicació separada.
Posteriorment amb l'arribada de Mosaic, algunes imatges podien ser visualitzades en línia però altres tipus d'objectes multimèdia continuaven sent del tipus "guardar i reproduir".

També és cert que abans els equips no estaven preparats per a multitarea i la veritat és que la majoria dels usuaris no utlizaban cap tipus d'àudio amb el seu equip i per descomptat molt menys vídeo.

Va passar el temps i va arribar Netscape Navigator 1.1 que podia executar automàticament aplicacions d'ajuda per a la reproducció d'estos arxius. L'àudio va començar a formar part d'internet i programes com a Atovó Acrobat van entrar en escena (qui no s'ha topat per Internet amb arxius en format .PDF?)

Netscape Navigator 2 va donar un pas més i va canviar l'aparença de la web. Els plug-ins podien reproduir o visualitzar qualsevol tipus d'arxiu que un poguera imaginar. Ara no sols es poden visualitzar pel•lícules Shockwave Flaix (tecnologia de MacroMitja basada en gràfics vectorials que creen animacions, generalment molt divertides) sinó que a més es pot inserir música de forma invisible en les pàgines web i, inclús, RealAudio (programa per a escoltar àudio de la casa RealMedia) pot reproduir estos arxius mentre s'estan descarregant.

La resposta de Microsoft als plug-ins van ser els controls ActiveX, un llenguatge de guions que usava Visual Basici tecnologia VISCA (Object Linking & Embedding) per a duplicar la idea de plug-in i donar un pas més.

Actualment un dels plug-ins més utilitzats en les pàgines web, per l'espectacularidad i bon acabat dels mateixos són els applets Java, que són programes que són carregats pel navegador (només aquells que suporten Java).

CERCADORS

QUÈ ÉS UN CERCADOR?

Un cerccador és una pàgina d'Internet en què nosaltres podem entrar i buscar tot tipus d'informació.

Però no ens equivoquem, realment la informació que nosaltres trobem al realitzar recerques en aquest tipus de pàgines no residix en la pagina del buscador. (Excepte casos excepcionals, en els que el buscador pretenga trobar paraules o articles allotjats en la mateixa pàgina en què ens trobem (com succeïx en aquesta mateixa pàgina web).

La funció del buscador consisteix en, segons la informació introduïda per a la consulta comparar amb les seues llistes indexadas i comprovar totes les pàgines que coneix en les que es tracte el dit tema.

Després de la consulta, mostrarà l'usuari totes aquelles coincidències que haja trobat, i així nosaltres podrem accedir a totes elles

COM FEM UNA RECERCA?

Per a fer una recerca en qualsevol dels buscadors existents en Internet, simplement haurem d'accedir a la pàgina en què residisca el buscador i escriure en el quadro de text que apareixerà en la dita pàgina que és el que volem buscar.

Una altra opció oferida en molts buscadors és la d'accedir a una llista d'informacions classificada per temes, usant una estructura jeràrquica en forma de directoris on, amb estructura d'arbre, s'iran agrupant totes les matèries d'un tema en comú.

aquesta es tracta més prompte d'una recerca selectiva, en la que anirem trobant la informació classificada d'una manera molt més precís, segons anem polsant en els diferents enllaços.

El perill d'este sistema radica que si no tenim molt clar el que busquem, podem perdre'ns, trobar quelcom que ens cride l'atenció i acabar en un lloc a què no ens havíem proposat arribar.

RECERQUES AVANÇADES

Sempre es diu que en Internet es pot trobar de tot. Però ací radica també el seu major inconvenient; a causa de l'enorme quantitat d'informació i el creixement espectacular que està sofrint, és difícil, sense ajuda, trobar quelcom sobre un tema concret.

Per a facilitar la labor de recerca, s'ha desenvolupat un tipus de programes que funcionen per tot el món i als que s'accedix com a un servidor Web més: són els buscadors.

Els buscadors se nos presenten com a pàgines de Web i tenen, principalment, dos formes de treballar ben diferenciades:

En la primera, ens trobem davant d'una pantalla on introduirem les paraules claus relacionades amb el tema que ens interesse, després elegirem el tipus de recerca (un AND lògic de les paraules introduïdes, un OR, etc.) i per a finalitzar polsarem en el botó amb la paraula "Search" (o quelcom semblant).En breus instants (o no tan breus, perquè depén de com estiga de saturada la línia i de la velocitat del buscador), apareixerà una llista amb diverses direccions i un xicotet resum sobre el que podrem trobar en elles (allò normal és que apareguen en grups d'uns 20).

Depenent de la complexitat del buscador, de l'algoritme utilitzat i de com hàgem de concreta fet la recerca, aquesta llista serà més o menys gran.Un exemple d'este tipus de buscadors és AltaVista, de la companyia Digital.

En la segona nos trobarem amb un menú classificat de temes a què anirem accedint aproximant-nos successivament en la nostra recerca.

UNA ALTRA CLASSE DE BUSCADORS

A més d'estos buscadors la comesa del qual, bàsicament, és buscar termes en pàgines web, també hi ha altres buscadors que servixen per a buscar direccions d'e-mail (no sempre troben) i per a buscar en articles passats i presents de les news, coses prou interessants, ja que els dits missatges tenen un temps de consulta relativament curt, sobretot si són grups amb molt de moviment.

Independentment de la forma de presentar la informació, l'eficàcia dels buscadors no sols dependran de la quantitat de dades (del grandària de les seues base de dades) sinó també del mètode que empren per a organitzar la informació i realitzar la recerca. Hi ha multitud de buscadors, però d'entre ells destaquen els següents:

LLISTA DELS BUSCADORS MES CONEGUTS

Ací tens una llista dels buscadors més coneguts amb les seues característiques més importants. Si vols accedir a qualsevol e ells, només has de polsar en el logo de cada u d'ells.

ALTAVISTA
És un dels clàssics d'Internet junt amb l'arxiconegut Yahoo. Té una de les bases de dades més extenses i precises. Pots trobar practicament qualsevol cosa que busques.

ASTALAVISTA
A pesar de no ser un buscador tradicional, no podíem deixar de costat a un dels buscadors més usats en l'actualitat per a trobar cracks de programes.
Perquè vullguem o no la pirateria té un buit gran en la societat actual i per tant també en Internet.

C4
aquest buscador es caracteritza per donar-nos l'opció de tindre un compte de correu gratuïta en el seu servidor.
A més està especialment indicat per a buscar MP3s, aconseguix bons resultats en aquest aspecte.
Realment aquest buscador és un dels veterans d'Internet i és una bona opció per a trobar el que busquem.

EUROSEEK
Buscador europeu amb què pots trobar moltes coses. De creació mes o menys recent et permet buscar coses en qualsevol idioma europeu que et pugues imaginar. Des del croat a l'estonià, passant per qualsevol idioma imaginable, inclòs l'esperanto. Una opció molt recomanable.

EXCITE
aquest és un altre dels clàssics que es troben en Internet quasi des del seu començament.
És un buscador americà que per tant té molt bons resultats a nivell mundial, però que no resulta recomanable si el que busquem són coses relacionades amb el nostre país.

EXCITE ESPANYA
Versió en castellà del buscador Excite que soluciona en part els problemes de l'anterior per a trobar en castellà. Prou complet.

GOOGLE
Buscador molt molt interessant. Podem trobar coses que no es troben habitualment. En les recerques precises resulta molt efectiu, trobant moltes de les coses que li demanem. Un dels millors que pots trobar.

HOTBOT
És un dels millors. Pertany a Lycos i resulta molt recomanable. Especialment en la recerca de MP3s. És capaç de trobar qualsevol artista, cançó o discografia que trobem. Després de trobar-ho, ens classifica els resultats, per exemple en el cas de la música, ens ho classificarà per MP3s, discografies, pàgines relacionades, ... És un dels més complets.

LYCOS ESPANYA
També pertany al grup dels clàssics. En un principi no tenia gran part del mercat, però amb el temps ha anat col•locant-se en un gran posició gràcies a la millora dels seus servidors i a buscadors filials com HOTBOT.

TERRA
Pàgina de Telefónica que va sorgir de la unió de diferents buscadors clàssics en castellà, com van ser Visca, Ozú, etc. Actualment té molts serveis a part dels de buscador d'informació. Entre ells estan l'enviament de missatges a mòbils gratuït, l'accés gratuït a Internet a través del proveïdor Terra o el servici de correu electrònic gratuït. Una pàgina molt completa, que no has de deixar de visitar.

WEB CRAWLER
Amb èxit als Estats Units, però amb poca acceptació a Espanya. Molt bo per a les recerques allí, però poc complet per a usar-ho ací.

YAHOO!
Què es pot dir d'este buscador? Perquè simplement que és el buscador per excel•lència en Internet. A pesar que el seu disseny continua sent quelcom antiquat (conserva el disseny original, fugint d'elements gràfics atractius). Continua tenint moltíssima informació en els seus servidors, gràcies als molts anys d'experiència amb què compte. A més proporciona correu gratuït als seus usarios.

TIPOS DE BUSCADORS

BUSCADORS PURS

Google: http://www.google.com
Amfibi : http://www.amfibi.com
Wisenut: http://www.wisenut.com
Altheweb: http://www.alltheweb.com
Raging: http://ragingsearch.altavista.com

BUSCADORS TIPUS PORTAL

Altavista: http://www.altavista.com
Excite: http://www.excite.com
Infoseek: http://www.infoseek.com
Lycos: http://www.lycos.com
Northernlight: http://www.northernlight.com
Webcrawler: http://webcrawler.com
Direchit: http://www.directhit.com
Hotboot: http://www.hotbot.com
Netscape: http://www.netscape.com
Goto: http://www.goto.com

DIRECTORIS

About: http://www.about.com
The Open Directory: http://dmoz.org
Looksmart: http://www.looksmart.com
Yahoo: http://www.yahoo.com
Telepolis: http://www.telepolis.com
Nosaltres: http://www.nosaltres.com
Cercat: http://www.cercat.com
Alcoi: http://www.alcoi.com

MULTIBUSCADORS

Dogpile: http://www.dogpile.com
Vivísimo: http://vivisimo.com
Ixquick: http://www.ixquick.com

ALGUNES EINES DE RECERCA

+comerç + electrònic + comptabilitat - Microsoft
+"comerç electrònic" + comptabilitat
+"comerç electrònic" + compta*
+"comptes anuals"+ domain:.es

Cada buscador té les seues propies formes de recerca particulars. El millor és llegir el document d'ajuda corresponent.

CONVERSACIÓ I FÒRUMS DE DISCUSSIÓ

Dins d'este espai, parlarem d'aquelles aplicacions que ens permeten contactar amb altres persones. La forma de fer-ho és semblant al mode emprat pels radioaficionats. Les persones queden en un canal per a després desplaçar-se a un altre on puguen parlar de temes específics. En l'IRC la gent es fica directament en el canal que més els interesse.

Per a això disposem d'aplicacions com IRC, Netmeeting, etc... Per mitjà d'estes, i dins d'un àmbit determinat (canal) es permet establir contacte amb les persones situades dins d'este.

Si bé l'IRC es basa en les capacitats que dóna el teclat, cada persona escriu amb un color i el començament de la seua frase ve precedida pel seu "nickname" o "àlies", existix, com en cas de Netmeeting, possibilitat de dur a terme la comunicació per mitjà de veu, i/o imatge. En aquest cas, es necessita al marge de la pròpia aplicació client, una targeta de so amb uns altaveus i un micròfon en cas de voler realitzar comunicació amb veu, i una cambra de vídeo si també es desitja imatge.

FÒRUMS DE DISCUSSIÓ

Els fòrums de discussió són el gran desconegut d'internet i, no obstant, suposen un focus d'informació i contactes res despreciable. Els fòrums o “newsgroups” són un gran tauler d'anuncis exquisidament segmentat per temes on trobarem des de fòrums de jardineria bonsai fins a fòrums dedicats a l'intercanvi de caràtules de CDs, passant per discussions de política, medioambiente, etc.

Per a accedir als mas de 40.000 grups de notícies hem de configurar l'opció de news del nostre navegador amb el servidor de grups del nostre proveïdor d'internet (p. Ex. news.terra.és, news.airtel.net, notícies.jet.és, etc.).

La primera vegada que accedim als “news” el nostre navegador descarregara les capçaleres dels 40.000 grups (tardara una estona) i després seleccionarem els que ens interessen. Els grups de notícies espanyols contenen més de 200 categories i els localitzarem perquè comencen per “és.” (p. Ex. és.rec.musica, és.xarrada.política, etc).

Quan seleccionem el grup desitjat nos “baixarem” els encapçalaments més actualitzats (de 300 en 300 si no diem el contrari) i obtindrem un llistat de “Assumptes” classificat per dates.

Les llistes de correu electrònic:

Una gran part de la informació que circula a través d'e-mail se la porten els grups de correu o llistes de correu. En Internet existixen més de 63,000 grups diferents de correu on es parla dels més diferents temes que vos podeu imaginar.

Alguns d'estos grups els podeu buscar en http://www.listz.com o en http://tile.net/listserv encara que trobàreu en la seua majoria grups de discussió en anglés, per la qual cosa si voleu recórrer a un distribuïdor espanyol de llistes de correu, aquest pot ser http://www.rediris.és/list/tema/tematic.html de la xàrcia acadèmica IRIS. Ací estan catalogats els diferents grups en temes, amb fàcil accés a través de menús hipertextuals.La diferència entre les llistes de correu i els grups de notícies és que en les llistes de correu no es rep cap missatge a menys que es faça una subscripció explícita a la llista. Les llista solen tindre dos direccions: una per a rebre comandos i instruccions, i una altra per a distribuir a tots els subscriptors els missatges que arriben.

És important no confondre-les, perquè si s'envien comandos a tots els subscriptors, no sols no tindran efecte, sinó que es molestarà a molts centenars de persones.

Les llistes se solen identificar amb el servidor que administra la llista de correu que sol ser el Listserv o el Mayordomo. No té importància el robot que administre la llista de correu, perquè a l'usuari li dóna el mateix a l'hora de rebre i enviar missatges.

L'única diferència és que interpreten diferents comandos quan es vol interactuar amb ells, encara que el comando "help" ens indicarà tots les possibilitats per a eixe servidor concret de llistes de correu. Per exemple, per a subscriure'ns a una llista administrada pel Listserv, hem de manar un missatge al dit robot perquè interprete un comando com el següent: "subscriu <nom de la llista> <el nostre nom>".

Per a esborrar-nos, n'hi ha prou amb enviar el comando "unsubcribe <nom de la llista>". Recorde que ha de manar els missatges en format text, i mai amb altres formats com a text enriquit o html, o en cas contrari no s'entendran els seus missatges.

Si vosté està confús i necessita saber com comunicar-se amb aquest listserv o un altre, mane en el cos del missatge el comando "help" (sense les cometes) i sense res en l'assumpte, i li serà tornat en pocs minuts un arxiu amb totes les possibles instruccions d'eixe administrador de llistes.

Recorde no esborrar el missatge de presentació que li envien al subscriure's, ja que li serà útil per a esborrar-se d'esta, o canviar les opcions de subscripció.

Buscar grups i llistes de discussió:

A més de buscar en el World Wide Web, la majoria dels buscadors permeten recerques en les news, USEN-TE o grups de discussió.

En Google: http://groups.google.com Molt complet perquè ha adquirit el clàssic buscador de news Deixa. Per a buscar en la història de 20 anys d'USEN-TE -els grups de debat-, i els seus 700 milions de missatge, amb alguns exemples curiosos.

En Yahoo! http://search.yahoo.com/search/options es fa click en l'opció USEN-TE.

En la pàgina de Rediris es poden vore els principals debats en espanyol i administra diversos cents la llistes, http://www.rediris.es/list

Mailgate: http://www.mailgate.org permet llegir i participar en els grups, inclosos els espanyols, des de pàgina web.

CataList, és el catalogue oficial de llistes LISTSERV®,amb desenes de milers de llistes, http://www.lsoft.com/lists/listref.html

FAQS http://www.faqs.org. Són les FAQ (Preguntes Més Habituals o Frequently Asked Questions). En estos documents, que provenen generalment dels grups de discussió es recopilen les preguntes i respostes més habituals sobre un tema en concret.

Per exemple, si aquesta interessat en les xàrcies neuronals artificials, en les FAQ trobara un document introductori molt interessant que arreplega el del grup tal.

El mateix Yahoo! tracta de proporcionar en primer lloc els FAQ. I en Altavista podem provar amb: +"neural networks"+ FAQ.