Estàndard del CCITT per a la videoconferència, que és el més utilitzat en els equips comercials basats en PC i RDSI.

Persona que es dedica a irrompre en sistemes a través de xàrcies amb l'objectiu d'extraure informació, obtindre benefici o simplement realitzar gamberrades. En Internet, aquest terme ha sigut substituït per Cracker, emprant-se el terme Hacker de forma molt menys pejorativa per a aquells curiosos que simplement els agrada arribar fins al final en qualsevol entorn.

Comunicació alternativament bidireccional.

Part inicial del protocol en què dos màquines es posen d'acord sobre el format, velocitat i seqüència que seguiran en la resta de la comunicació.

Referent a la part física material (fixa i invariable) d'un dispositiu electrònic.

Versió del DSL bidireccional a 2 Mbps.

Projecte de televisió d'alta definició que ha sigut abandonat a l'irrompre la televisió digital.

Una forma de relacionar una paraula o frase que veu l'usuari amb una direcció oculta a què es connectarà el programa quan realitzem un "clic" en ell.

Documents a l'estil hipertext que no es limiten a text, sinó que poden contindre gràfics, vídeo o so.

És un text que conté referències a aquest o altres textos, alliberant de la restricció d'una lectura lineal.

És un text que conté referències a aquest o altres textos, alliberant de la restricció d'una lectura lineal.

Màquina en Internet o en una xàrcia en general, usualment accessible des de les altres. El nombre de hosts servia per a mesurar el creixement d'Internet, però hui la majoria d'usuaris ho fan per connexions eventuals (ad hoc) per telèfon pel que no es comptabilitzen com hosts.

Hi ha empreses (ISP) que posen a disposició dels usuaris espai en els seus servidors perquè puguen connectar les seues pàgines Web.

Nom donat a una màquina en una xàrcia.

Navegador de Sun, el primer a suportar els applets Java i amb un revolucionari mecanisme d'actualització de Programari.

Llista de llocs més accedits per un usuari o en general.

Implementació concreta del SGML, que definix un format hipermitja utilitzat en el WWW que permet incloure hiperenllaces a altres documents en la Xàrcia. És un tipus de SGML. Hi ha les versions HTML 1.0, HTML 2.0, HTML+ i HTML 3.0, a banda de les extensions pròpies d'alguns navegadors.

Protocol utilitzat per a connectar els recursos WWW entre els servidors i els clients. És el característic http:// que apareix en els URL del WWW.

Codi de compressió que aprofita la redundància d'informació.

Veja's Hiperenllace.

Veja's Hipertext.

Sistema que permet l'ús hipertextual de distints recursos per mitjà de l'accés remot, com el Telnet.

Mesura de freqüència equivalent a un cicle per segon. Hui en dia els avanços en comunicacions i informàtica han fet que s'utilitzen més els seus múltiples: kHz, MHz, GHz.