|
La ciutat d'Alcoi ocupa el centre d'una depressió (Foia d'Alcoi) envoltada de serres (Mariola, Carrascal de la Font Roja, els Plans i la Serreta), els cims de la qual aconsegueixen els 1.000-1.350 metres d'altitud. El seu terme municipal limita al nord amb la província de València.
El seu territori està travessat per diversos cursos menors (Polop, Barxell i Molinar), que en unir-se -als afores del casc urbà- formen el riu Serpis o riu d'Alcoi, que després d'un recorregut sinuós desemboca en el Mediterrani per Gandía.
El clima presenta unes característiques típicament mediterrànies, amb hiverns freds (7,5oC de mitjana al gener i freqüents gelades), en els quals són habituals les precipitacions de neu, i els estius registren una mitjana de 23,5oC. La pluviometria aconsegueixen valors variables, entre 350 i 850 mm.
La vegetació ha conservat importants restes del bosc autòcton mediterrani, principalment en el Carrascal de la Font Roja (Parc Natural), amb exemplars d'alzina, teixos i espècies caducifòlies. En altres masses forestals de repoblació predominen les pinedes, que suposen el 85% dels boscos.
Les comunicacions han estat condicionades des de sempre per una topografia accidentada, la qual cosa ha obligat a la construcció de grans obres públiques. La carretera N-340 (Barcelona-Cadis), comunica la ciutat amb Alacant pel Sud i amb Xàtiva-València pel Nord, amb enllaços a la N-III. La comarcal 3113, Banyeres de Mariola de Mariola-Callosa d'en Sarrià, la comunica amb Bocairent i Ontinyent, a l'Oest, i amb Benidorm i l'autopista del Mediterrani a l'Est. La xarxa viària es complementa amb el ferrocarril Alcoi-Xàtiva-València.
La indústria és l'activitat econòmica més característica de la ciutat i la base de la seua economia, principalment els sectors tèxtil, metall i alimentació, a més dels serveis, que en l'actualitat se situen en els polígons industrials de Cotes Baixes, la Beniata i Sant Benet.
|
Alcoi i el seu entorn
